Pabellón de Sant Salvador del Hospital de Sant Pau, Barcelona

Rehabilitació del Pavelló de St. Salvador de l’Hospital de St. Pau, Barcelona. Espanya.

  • Ubicació: Barcelona. Espanya

L’ús final és un museu dedicat a la figura d’en Lluís Domènech i Muntaner, i del modernisme i les seves obres. El museu en sí, s’ha concebut amb doble finalitat, la restauració de l’edifici en si mateix, i el contingut interior, drac central i exposició realitzat per museografia. Les feines realitzades per Natur System, han estat tota la rehabilitació i restauració interior. L’edifici esta format per dues plantes, planta baixa i primera, i golfes. Cada planta hi ha una nau central anomenada “Sala de Malalts”, i al costat una sala circular anomenada “Sala de Dia”, a l’altre costat una sala hexagonal. En la part del darrera  hi ha un cos posterior, comunicat per un cos anomenat “de transició”. A la Sala de Malalts, s’ha reforçat estructuralment el forjat, i els nervis superiors de les voltes. S’ha recrescut el nivell del paviment, quedant incorporades a l’interior les instal·lacions de terra radiant, i altres de tensió i senyal per a la museografia. L’acabat del paviment ha estat amb la fabricació i col·locació de 54.000 peces hidràuliques hexagonals, realitzades manualment igual que l’original. El conjunt de la sala parets i sostres s’han restaurat en la totalitat, i s’han realitzat dibuixos i peces ceràmiques noves, fabricades també manualment i col·locades amb mètodes tradicionals. En total un conjunt de unes 40 tipologies diferents i 15.000 peces noves. La Sala de dia (anomenada així per que hi entra llum tot el dia per els seus finestrals), si ha restaurat tot el sostre de la cúpula. En la sala hexagonal s’ha enderrocat l’antic ascensor, i s’ha refet el sostre incorporant un nou revestiment ceràmic que no existia. S’ha realitzat una escala helicoïdal nova metàl·lica revestida de marbre, i s’ha annexat amb un nou ascensor per comunicar les dues plantes. Prèviament s’ha enderrocat voltes i reforçat les empentes del propi edifici amb un reforç perimetral. L’escala de comunicació de cargol de pedra original, s’ha restaurat incorporant nous tancaments. Tots els paraments no revestits amb ceràmica vidriada, s’han revestit amb estuc de calç aèria pigmentada i aplicada de forma tradicional. En la nau central de planta baixa, on hi han les vitrines del museu, prèviament s’ha excavat i executat unes galeries que oculten totes les instal·lacions de clima, enllumenat i dades, també s’ha incorporat a la llosa nova de planta el terra radiant, i s’ha acabat amb un microformigó tècnic. El cos de transició de les dues plantes s’ha restaurat, i en el cos posterior, s’ha fet tot un reforç previ estructural, ja que les parets estaven molt malmeses de intervencions afegides durant els anys. S’ha realitzat un segon ascensor, i s’ha habilitat les sales a part del museu, lavabos i magatzem. Per últim fer especial menció la execució de tota la escala històrica, partint únicament de la caixa d’escala. S’ha realitzat volta a la catalana fent els trams amb arc i punt, i rajol antic. L’escala s’ha revestit exactament igual que la existent amb marbre, ceràmica i estuc, com la va concebre en Lluís Domènech, però apte per els actuals usos i normatives per edificis de publica concurrència.